Guru Tegh Bahadur Sahib Ji

Guru Tegh Bahadur Sahib Ji
ਗੁਰੂ ਤੇਗ਼ ਬਹਾਦਰ

Biografia
Naixement	1r abril 1621 Amritsar (Índia)
Mort	11 novembre 1675 (54 anys) Delhi (Índia)
Causa de mort	pena de mort, decapitació
Guru Tegh Bahadur Sahib Ji
← Guru Harkrishan Sahib Ji Guru Gobind Singh Ji →
Dades personals
Religió	Sikhisme
Activitat
Ocupació	guru
Professors	Guru Hargobind Sahib Ji
Alumnes	Guru Gobind Singh Ji
Família
Cònjuge	Mata Gujri
Fills	Guru Gobind Singh Ji
Pare	Guru Hargobind Sahib Ji
Llista Guru del sikhisme 20 març 1665 – 11 novembre 1675 ← Guru Harkrishan Sahib Ji – Guru Gobind Singh Ji →

Guru Tegh Bahadur Sahib Ji (en panjabi: ਗੁਰੂ ਤੇਗ਼ ਬਹਾਦਰ, pronunciació en panjabi: [ɡʊru etɣ bəhɑdʊɾ]; 1 d'abril de 1621 - 24 de novembre de 1675), fou venerat com en el seu dia ho va ser el Guru Nanak Dev Ji, Tegh Bahadur Sahib Ji fou el novè guru (profeta) del sikhisme.

Les seves revelacions espirituals, tracten de temes tan variats com la naturalesa de Déu, les inclinacions humanes, el cos, la ment, la tristesa, la dignitat, el servei, la mort, i l'alliberament, i es registren en forma de 115 himnes poètics en el text sagrat del Guru Granth Sahib.^[1]

El Guru Tegh Bahadur Sahib Ji, va ser reclamat per pandits hinduistes de Caixmir en 1675, que cercaven la seva ajuda, en contra de les conversions forçades dels hinduistes a l'islam, per part dels governants mogols de l'Índia.

El Guru Tegh Bahadur Sahib Ji rebutjava les conversions forçades i ell mateix no va voler convertir-se a l'Islam. El Guru fou executat públicament mitjançant decapitació, en la capital imperial de Delhi, per ordre de l'Emperador mogol Aurangzeb.^[2]